El darrer divendres 29 d’octubre una quinzena de joves i grans ens vam trobar a l’Ateneu Popular Julia Romera per conèixer de fons els trenta anys de reformes laborals que s’han dut a terme a l’Estat Espanyol.
Començà amb la explicació de les diverses reformes i decrets que s’han donat fins ara, i terminà debatent sobre la última vaga general, alhora que les veus dels més grans complementaven la història i donaven la seva visió del futur més immediat.
Una visió força negativa davant el panorama actual, i és que aquell Estatut dels Treballadors de 1980, aquell que els i les treballadores no van volen en el seu moment, ara és un objectiu de lluita per alguns/es, perquè molts drets que contemplava els hem perdut.
El 1984 es van iniciar els contractes eventuals; el 1985 s’augmentà de deu a quinze anys el mínim de cotització per tenir dret a la jubilació -i ara ja estan parlant d’augmentar-ho a vint anys-; a la gran reforma de 1994, entr d’altres vulneracions laborals, es van legalitzar les empreses de treball temporal (fins ara havien estat prohibides a tota Europa), alhora que s’incorporà el contracte d’aprenentatge sense cotització a la Seguretat Social i es legalitzà l’acomiadament dels i les treballadores en situació de baixa mèdica.
Amb la nova llei de reforma laboral del 2010 les agressions als drets dels i les treballadores són encara majors. Actualment, per un dos per cent d’absentisme per baixa mèdica en 6 mesos et poden acomiadar de manera procedent. També ho poden fer si l’empresari preveu una reducció dels seus beneficis, acomiadament que ja no serà analitzant si és objectiu o no per l’administració pública, sinó que ho farà una auditoria privada.
No només ens vam quedar en la legislació, també es va parlar de les conseqüències d’aquestes reformes. Una dada molt significativa: es calcula que del 1998 al 2006, la patronal ha augmentat un 78% el seu poder adquisitiu, mentre que la classe treballadora ha vist reduït el seu poder adquisitiu un 18 %.
Però, tot s’ha de dir, la xerrada va acabar amb una visió positiva del futur. Alguns pensen que la vaga del 29 de setembre va ser un èxit, però totes sabem que està tot per fer, i que la responsabilitat davant les retallades social que duu a terme l’Estat és nostra. Perquè som nosaltres qui fem la història, i som nosaltres qui decidim on volem arribar.



Espai de Formació l’Esberla