El proper dissabte 12 de febrer realitzarem el desè acte de l’Esberla a les 19h al Casal d’Amistat amb Cuba José Sanchez.
L’assemblea consisteix en la discussió directa en peu d’igualtat entre un grup de persones per tal de prendre decisions, sobre algun tema més o menys problemàtic, que puguin ser assumides col·lectivament.
Aquesta institució social no és un invent d’un determinat moviment polític sinó que és conseqüència del caràcter essencialment gregari (social, polític si es vol) de l’espècie humana. Tenim la necessitat de prendre decisions de manera concertada per tal d’aplicar-les col·lectivament. Tanmateix, l’assemblea pot esdevenir un espai on sorgeixin relacions de poder i on es palesin formes d’actuació que res o poc tinguin a veure amb la comunicació directa i individual: la persuasió i la delegació o representació, entre d’altres.
La pràctica política no es pot abstraure o aïllar de les condicions en què té lloc, del seu context i del seu rol en la societat. Tot i que l’assemblearisme sigui un aspecte cabdal per garantir la salut democràtica de qualsevol col·lectiu, una pràctica política democràtica no pot definir-se exclusivament per l’existència d’assemblees, perquè hi ha formes assembleàries antidemocràtiques i perquè existeixen formes d’acció i decisió no estrictament assembleàries que poden ser acceptables i convenients, segons els moments i els objectius, per part d’un col·lectiu o un moviment democràtic.
L’assemblea, l’espai per excel·lència per a manifestar lliurement la nostra opinió i per permetre la creativitat i la diversitat pot convertir-se en un dogma perniciós en mans d’alguns polemistes viscerals (aquells amb un ego que se satisfà en parlar i discutir) que exigeixen discutir nimietats fins a l’exasperació. D’altra banda, no arribar a solucions clares i assumides per tots, o fer saltirons de tema en tema sense resoldre’n cap, revela la ineficàcia del sistema assembleari quan hi ha manca de mètode o d’educació social per dur-lo a terme. Així, les assemblees es poden allargar durant hores i al final ja no sabem de què estem parlant, què estem votant, ni què s’ha decidit.
Per tal de funcionar correctament cal que procediments com la persuasió, la representació o el liderat natural no es converteixin en dèficits democràtics o informatius, en una forma d’exclusió o de filtre per a certes opinions, en formes de dominació o en burocràcia que limiti la transparència i l’agilitat de les nostres actuacions i de la nostra pràctica política. Aquest és l’objecte del taller que us proposem.
Espai de Formació l’Esberla.
Esberla 